LA MARATÓ DE TV3: PODER TELEVISIU I SOLIDARITAT

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 4 de Gener de 2013
La Marató que any rere any ens ofereix TV3 per tal de fer-nos reflexionar i a la vegada recollir diners per la investigació és molt lloable i mereix tots els elogis; però permeteu-me una reflexió: El concepte de “solidaritat com a valor” des del meu punt de vista te més a veure amb una passejada diària que amb córrer grans maratons
Com cada any a l’acostar-se aquestes Festes la paraula “Solidaritat” sona més que mai. Els mitjans de comunicació amb la seva força mediàtica ens conviden a ser solidaris i a participar en alguna bona causa; ja sigui donant diners, joguines o aliments. Són dies de l’any que la sensibilitat surt a flor de pell i ens porta un missatge que no pot ser més clar: “Som bona gent, tenim bon cor i som capaços d’involucrar-nos i ser generosos”

La Marató de TV3 és l’exemple més rellevant a casa nostra de la influència d’un mitjà de comunicació a la crida a la solidaritat. L’aparell publicitari és tan gran i la causa tan noble, aquest any la investigació per les malalties cancerígenes, que és capaç de moure pobles sencers de tots els racons de Catalunya. Artistes i cantants; escoles, casals, associacions,...; tothom està disposat a participar-hi i les petites o grans accions per part de tots, unides a la bona causa a aconseguir i el poder de l’espectacle televisiu, fan que l’èxit en tots els sentits estigui assegurat; El resultat no pot ser un altre: màxima audiència d’espectadors totalment receptius amb el tema tractat i sobretot una milionària recaptació.

La Marató que any rere any ens ofereix TV3 per tal de fer-nos reflexionar i a la vegada recollir diners per la investigació és molt lloable i mereix tots els elogis; però permeteu-me una reflexió: El concepte de “solidaritat com a valor” des del meu punt de vista te més a veure amb una passejada diària que amb córrer grans maratons; és a dir, caminar pausadament pels camins de la solidaritat humana mig kilòmetre diari els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any pot ser més saludable que córrer els quaranta-dos kilòmetres que marca la marató de cop. Caminar diàriament i a poc a poc per camins solidaris ens permetrà veure amb els nostres propis ulls un munt de necessitats socials que segurament ens havien passat desapercebudes i a les que podrem exercir la nostra solidaritat, ja sigui amb una contribució directa i personal o econòmica.

A tots els recons de Catalunya, des de les grans ciutats fins als pobles més petits, hi trobarem el caliu de nombroses entitats (fundacions, associacions,...) que treballen de forma anònima i humil per intentar resoldre conflictes i necessitats que la vida planteja i que per desgràcia les diferents administracions governamentals no hi poden fer front. Són entitats que exerceixen la solidaritat de primera mà i que no disposen en general d’una gran força mediàtica de difusió. M’agradaria pensar que el gran enrenou i desplegament publicitari que provoca la Marató de TV3 no treu en part l’iterés i també recursos econòmics d’aquestes petites, però absolutament necessàries, entitats. Els catalans tenim bon cor i això implica esforç, compromís i solidaritat. Tots els dies de l’any son bons per caminar en aquesta direcció. Espavila’t.

Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent. Ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, ni arriba a prendre altura amb un sol vol. Ningú camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades.
Paulo Coelho