EDUCAR AMB IL•LUSIÓ

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 17 de Setembre de 2013
Ha arribat setembre!. I, la punyent realitat és ben present. Els problemes econòmics, la manca de feina i les trifurques polítiques segueixen marcant el ritme de tot plegat. Aquest mes comença també un nou curs escolar que té com a referència els nefastos resultats de fracàs escolar dels últims anys, ja que segons diuen les estadístiques és dels més alts d’Europa. Davant d’aquest panorama, és possible parlar d’il•lusió?.
Ha arribat setembre!. I, la punyent realitat és ben present. Els problemes econòmics, la manca de feina i les trifurques polítiques segueixen marcant el ritme de tot plegat. Aquest mes comença també un nou curs escolar que té com a referència els nefastos resultats de fracàs escolar dels últims anys, ja que segons diuen les estadístiques és dels més alts d’Europa. Davant d’aquest panorama, és possible parlar d’il•lusió?. Jo crec que si perquè sense il•lusió gaire bé rés te sentit; tal com diu la pedagoga Rosa Gisbert, en un escrit a la revista Valors: “Vivim en una societat en la que s’ha donat molta importància als bens materials, no hem entès que la verdadera riquesa va molt mes enllà dels diners: la il•lusió de compartir allò que fem, a rebre consol quan estem tristos o cansats, a ser escoltats, que algú ens confiï els seus somnis, projectes o confidències... aquesta es la il•lusió que ens ha de fer moure”.

Tots estem d’acord que el sistema educatiu ha de fer un gran esforç per millorar, els nostres nens i nenes no han de ser víctimes dels problemes de la societat; en aquest sentit, el mestre o educador com a figura més propera a l'alumne i com a model de referència ha de trametre il•lusió. “Il•lusió, entesa com engrescament amb l’esperança d’aconseguir una cosa vol dir compromís amb la professió, vol dir motivació per aprendre... i també vol dir èxit”; però, com és possible que els professionals de l’educació estiguin il•lusionats si estan sotmesos a les retallades, als canvis constants i sobtats de legislació? Rosa Gibert considera que és difícil però és possible: “Sobretot si partim de mestres totalment compromesos i amb una profunda concepció ètica de la seva feina i lluiten per millorar la qualitat de les escoles. És possible, si, però sobretot és imprescindible per tal de superar aquest fracàs que es parla tant. La il•lusió és imprescindible per educar. No tenir en conte l’embolcall emocional del sistema educatiu, dintre del qual es troba de forma preferent la il•lusió, porta a fer plantejaments que sovint són paper mullat, que no serveixen per millorar l’educació. La il•lusió genera més il•lusió, s’encomana. És urgent potenciar professionals que, mes enllà de les circumstancies personals i professionals del moment, siguin capaços de generar il•lusió i ganes d’aprendre als seus alumnes per tal de recollir èxit. Hi ha coses que només les pots fer, i només les pots fer bé quant et surt de dins teu; i l’educació n’és una d’elles”.

És important fer l’esforç de què no decaigui la il•lusió malgrat els temps difícils en que vivim i sobretot no inculquem desànim als nens i nenes ja que encara que sembli impossible les circumstancies canviaran i son ells l’esperança d’un futur millor. L’escola ha d’aconseguir fer alumnes “excel•lents”; però sobre tot ha de fer “persones excel•lents”. En aquest sentit el valor de la il•lusió conte molt. Espavila’t.

Una de les primeres autoinstruccions que hem d’aprendre i ensenyar és: Atura’t i pensa.
Ferran Salmurri