Plantar Cara

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 25 de Novembre de 2014
"Plantar cara" vol dir defensar allò que es creu i, per aconseguir-ho, tal com diu la cita popular: "Si el pla A no funciona, passa al B i si no recorda que l'alfabet té moltes lletres"; però sobretot recorda que l'esforç hi serà sempre present.
Que volen dir això?: doncs; afrontar situacions, defensar a capa i espasa tot allò que un creu, lluitar pels ideals sense por a les conseqüències que se'n puguin derivar. Gràcies a aquesta actitud, per part de persones i col•lectius que lluiten per desfer conflictes i opressions, les societats avancen sense parar conquerint drets i llibertats. Com a exemples de saber "plantar cara" en podria citar molts, l'historia n'està farcida; però deixeu-me ressaltar la figura del Premi Nobel de la Pau d'aquest any: Malala Jousafzai, la jove paquistanesa a la que els talibans van disparar al cap per defensar heroicament els drets i l'escolarització de les nenes i dones del seu país.

Formem part d'una societat acostumada a les injustícies, a les corrupteles, a la demagògia... En general no confiem en la política ni en els polítics, ells mateixos ens han ensenyat a no confiar-hi!; n'han fet de massa grosses! Ens costa denunciar públicament i "plantar cara" a les situacions injustes, a no ser que ens afectin molt directament; preferim compartir crítiques i xerrameques a l'ombra amb amics i coneguts. No hem d'oblidar que venim d'una llarga etapa de repressió franquista i les arrels d'aquell passat encara embruten el subsòl de la nostra democràcia.

Els mitjans de comunicació ens informen sovint de fets provocats per decisions dels que ens governen que, per la seva transcendència social, hi hauríem de "plantar cara" obertament. Per exemple, fa uns dies vaig llegir aquesta notícia: "A Barcelona es fan vint desnonaments cada dia". És just que passi això?; al meu entendre, encara que la llei ho empari, no és just. L'habitatge és un dret fonamental que afecta la dignitat dels ciutadans i els que governen tenen el deure de trobar formules per garantir aquest dret. Aquelles persones que, en moments d'abundància, es van hipotecar per comprar un piset per viure, no són els culpables de la crisi econòmica que vivim; i molt menys encara, de les disbauxes urbanístiques que els mateixos governants varen provocar. I parlant de disbauxes; i en relació a una notícia apareguda recentment, us convido a reflexionar: per què els consumidors de gas haurem de pagar durant més de trenta anys la indemnització milionària provocada pel tancament del projecte Castor? Hem de tolerar aquestes frivolitats?

Malgrat tot; també hi ha fets que mereixen ser reconeguts. El passat dia nou de novembre el poble de Catalunya va donar un exemple al món de saber "plantar cara" a l'estat espanyol per reivindicar uns drets que es consideren legítims. Els catalans vàrem anar a votar, amb la por al cos i amb urnes de "cartró", amb l'esperança d'avençar cap a un país molt més nostre. L'actitud dels catalans és digna d'elogi; però també ho va ser la del president Mas que, quan va saber que la fiscalia havia demanat als Mossos d'Esquadra que identifiquessin les persones que obrien els centres per anar a votar, va "plantar cara" a la situació tot dient: "Si la fiscalia vol conèixer qui és el responsable d'obrir els col•legis electorals només fa falta que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu govern". "No em deixaré acovardir, estic molt tranquil, que vagin fent"

"Plantar cara" vol dir defensar allò que es creu i, per aconseguir-ho, tal com diu la cita popular: "Si el pla A no funciona, passa al B i si no recorda que l'alfabet té moltes lletres"; però sobretot recorda que l'esforç hi serà sempre present. Espavila't.


Deixa de preocupar-te perquè precisament el que et preocupa és el que més et sotmet.
Anònim