L’Administració i la cultura de l’esforç

Escrit per Joan Vila Pont - Publicat el 5 de Juliol de 2010
"Las cosas de Palacio van siempre muy despacio", Això es el que sempre s'ha dit de l'Administració Pública...
“LAS COSAS DE PALACIO VAN SIEMPRE MUY DESPACIO”. Molta paciència. Això es el que deia el meu avi quant havia de fer alguna gestió a la “CASA GRAN”, es a dir a l’Administració Pública. Ho deia en castellà perquè en aquell temps les coses oficials parlaven aquesta llengua, encara que ell era català de soca arrel. Es queixava de la lentitud en resoldre els seus problemes i les complicacions, innecessàries al seu entendre, que li posaven. “Estan molt ocupats i no els hi pots anar en presses”, també deia. D’això han passat molts anys, però sempre he recordat les paraules del meu avi i, salvant les distancies, crec que encara tenen plena vigència. A vegades resulta bastant complicat, carregós i sobretot lent fer gestions a les oficines de l’Administració.

Però, es veritat que els empleats de les oficines Públiques en general estan “molt ocupats”?. Estan motivats per fer la seva tasca amb dedicació i esforç? . M’agradaria plantejar aquestes preguntes i, si es dona el cas, arribar a fer un “consulta ciutadana”; però, crec que no val la pena perdre el temps. Es fàcil imaginar quina seria la opinió majoritària: L’Esforç no es en general la qualitat més representativa de les nostres Administracions, precisament tot el contrari. Treballar a l’Administració es per a molta gent una garantia d’estabilitat, pocs mals de cap per tirar endavant i un “lloc de treball” garantit amb el minin esforç.

Per resoldre els nostres requeriments i sol•licituds, l’Administració disposa de lleis, normes i regulacions de tot tipus; però això sí, quasi sempre redactades de forma “BÍBLICA”, es a dir, interpretables de mil maneres i poc clares. Per tan, fan falta molts empleats per redactar la normativa; però també en faran falta per interpretar tots els conceptes que no han quedat prou clars en la seva primera redacció i si cal, redactar normes complementaries que a la vegada requeriran més aclariments i, com diu algú: “embolica que fa fort”. A vegades em dona la sensació que el que menys importa es l’eficàcia del treball, el cost econòmic que això representa i les esperes innecessàries per part dels administrats. En temps de crisi, la mala gestió i la manca d’esforç per simplificar les coses pot portar conseqüències molt greus.

L’altra dia vaig llegir una entrevista que li feien al Sr. Oriol Amat, Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. En una de les preguntes, contestava el següent: “Amb una bona gestió, l’Estat tindria superàvit amb els nivells de recaptació actuals. El sector públic representa quasi la meitat de l’economia i en diferents estudis que hem fet en els darrers anys sempre ens surt que els costos de la gestió pública estan entre un 30% i un 50% per sobre del que hauria de ser. La productivitat es molt baixa i l’absentisme excessiu”. Més endavant torna a recalcar: “Per cada 87 Euros que es recapten s’en gasten 100, però amb una bona gestió i menys absentisme laboral es podria reduir la despesa en un 20 o 30 per cent, per fer el mateix i molt millor que ara”. El meu fort no es l’economia i, molt menys la política de gestió de la nostra Administració Pública; però, per la meva experiència m’identifico bastant amb les paraules del Sr. Amat.


Si formes part de les nostres Administracions, esforçat per contribuir a una millor gestió i simplicitat. Tots t´ ho agrairem. Espavila’t.


Els nostres moments de més lucidesa solen tenir lloc quan ens sentim profundament incòmodes, infeliços o insatisfets. Ja que, en aquest moments, empesos per la nostra insatisfacció, és quan sortim al camí fressat i comencem a explorar diferents maneres de fer una cosa o respostes més segures.
M. Scott Peck