LA VIDA ÉS TEATRE?

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 29 de Abril de 2015
Sovint vivim instal•lats en el pessimisme, l'apatia i la desil•lusió i preocupats pel que ens pugui passar en el futur en lloc de viure intensament i gaudir de la realitat del present, que se'ns escapa de les mans.
Molts són els autors que han comparat l'ofici de viure amb una obra de teatre en la que tots hi tenim un paper assegurat; ja sigui com a protagonistes, actors secundaris o simplement com a figurants, és a dir aquells que només fan número i la seva actuació passa sense pena ni glòria.

Charles Chaplin, en Charlot, també va fer aquesta comparativa; però, amb una particularitat ben remarcable:"La vida a diferència del teatre, s'interpreta directament i no admet assajos previs". Per fer una bona actuació, segons ell, no cal capficar-se en entendre el passat ni preocupar-se pel futur, ja que el present només passa un cop i la vida no demana ser entesa, només demana ser viscuda. En aquest sentit ens va deixar una bona recomanació: "canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la vida abans que el taló baixi i la teva obra s'acabi sense cap aplaudiment".

En aquest gran teatre les nostres vivències hi són sempre presents, formant part d'espectacles de diferents formats; des de tragèdies plenes de dramatisme fins a comèdies còmiques i lleugeres, capaces fins i tot, de fer-nos pixar de riure. No sempre estarà al nostre abast ser protagonistes per poder decidir i preveure un final satisfactori; però amb esforç continuat de preparació i amb una gran dosis de positivitat, sigui quina sigui la trama que en cada moment toqui representar, segur que serem capaços de fer un bon paper. Per aconseguir-ho no pot faltar l'alegria de viure, l'esperança de fer realitat un somni o la lluita per tot allò que val la pena amb coherència amb un mateix. Hem de ser capaços d'entusiasmar-nos i d'entusiasmar als altres per no caure en l'avorriment; i, sobretot, no ha de faltar mai el desig d'aprendre per ampliar coneixements, ajustar realitats i esquivar prejudicis.

Ser un bon actor per gestionar les vivències, bones i no tan bones, que la vida planteja pot tenir la recompensa de fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos i, fins i tot, descobrir la felicitat, que és la màxima aspiració de qualsevol ésser humà des que neix fins que mort. La felicitat no la troben aquells que tenen més coses, més poder o aquells que fan sempre el que els hi dóna la gana; la troben precisament aquells que estan contents amb el que són i amb el que fan, molt més enllà de l'èxit, el benestar material o els plaers.

Sovint vivim instal•lats en el pessimisme, l'apatia i la desil•lusió i preocupats pel que ens pugui passar en el futur en lloc de viure intensament i gaudir de la realitat del present, que se'ns escapa de les mans. En el teatre de la vida hi hem de fer un bon paper! Espavila't.

En les adversitats surt a la llum la virtut.
Aristòtil