DESPERTAR EL MILLOR DE NOSALTRES MATEIXOS.

Escrit per Ana de Ossó, Coach i col·laboradora amb la Fundació Espavila - Publicat el 2 de Març de 2011
A través de la meva feina de coach sento constantment parlar de la necessitat de trobar noves eines per gestionar les nostres emocions. Busquem afora, quan resulta que la resposta la tenim dins.

A través de la meva feina de coach sento constantment parlar de la necessitat de trobar noves eines per gestionar les nostres emocions. Busquem afora, quan resulta que la resposta la tenim dins. Tots disposem d’aquesta eina innata que ens pot ajudar cada dia, si ens ho proposem, a ser una versió millorada de nosaltres mateixos. I si és tan fàcil, com és que no sempre ho fem? No ho fem per què tenim por. Tenim por de patir i això ens fa patir. Els experts en motivació diuen que les persones que tenen èxit son les que han vençut aquestes tres grans pors: “Por al ridícul, por al rebuig i por al fracàs.”

Per mi aquests tres conceptes no son més que interpretacions. Com si no la mateixa situació pot ser ridícula per una persona i per un altre pot ser d’allò més divertida? El mateix amb el rebuig, una persona pot interpretar rebuig on per un altre això pot ser només un símptoma que no era el moment. I què ens passa amb el fracàs, com definiríem fracàs? Per nosaltres els coaches el fracàs no existeix, li diem en tot cas “resultat no esperat”. A mi personalment m’agrada dir-li oportunitat per crear una resposta més elevada.

Arribats a aquest punt, ¿com ho fem això? ¿Des d'on podem treure una resposta més elevada de nosaltres mateixos? És clar que no des de la por, la por normalment no treu el millor de nosaltres. El que treu el millor de nosaltres és l’amor. Aquesta és l'eina la que em referia des del principi. L’amor per nosaltres mateixos com a éssers únics i irrepetibles. L’amor per la vida igualment irrepetible. L’amor per la nostra llibertat. La llibertat que tenim de triar “Qui i què volem ser” en cada moment davant les coses que ens passen. I si canviéssim el paradigma? I si penséssim que les coses que ens passen a la vida en comptes de passar-nos a nosaltres, penséssim que ens passen per a nosaltres? Des d’aquí, on abans vèiem perills ara veuríem oportunitats, on abans hi havia por ara hi hauria confiança. A més l'energia s'encomana. I quina és l'energia que voleu generar al vostre entorn? ¿L'energia de la por, que ens fa petits i grisos o la de l’amor que ens fa grans i ens fa brillar?


Espavila’t per despertar el millor de tu mateix!

Dubte del que vulguis, però mai de tu mateix.
Christine Bovee.