Entrevista amb Joan Vila a el 9 nou

Publicada el 30 de Novembre de 2009
L'esforç fa les persones més dignes, més cultes i més lliures
Joan Vila Pont, Arquitecte. President de la Fundació Espavila.

Joan Vila Pont, de Granollers, fa anys que treballa d’arquitecte. Però des de fa poc temps, compagina la seva feina en el sector de la construcció amb la Fundació Espavila, que ha fundat juntament amb la seva família i que ja té altres col·laboradors. El seu objectiu és fomentar el valor de l’esforç, que Vila considera clau per fer qualsevol cosa.


Quins són els objectius de la fundació Espavila?
Inculcar els valors de l’esforç per al desenvolupament de la persona, donar pautes de motivació i fer entendre que el resultat final pot ser molt satisfactori. I ajudar de forma econòmica o humana.

De què li ve de fixar-se en això de l’esforç?
Sempre he pensat que l’esforç és de les coses que caracteritza més la persona perquè la fa més digna, més culta, amb més criteri i, finalment, més lliure.

D’entrada sobta que un arquitecte es posi al capdavant d’un projecte així...
Si ara m’he posat al capdavant de la fundació és perquè m’ha anat bé en la feina i aquest és un projecte que m’omple. I al cap i a la fi, ja són moltes les empreses que tenen fundacions pròpies.

Alguns exemples...
Es poden tenir motivacions com l’estudi, que poden donar una vida més plena. Un malalt pot ser malalt igual, però potser li falta la motivació i veure un final que valgui la pena. Tot esforç necessita una motivació.

I veure un final que valgui la pena...
Sí, i ara passa que molta gent treballa per treballar, no se sent realitzat personalment i treballa amb desgana. Però l’esforç falta en tots els àmbits, sobretot en el món de la política.

En que ho nota?
Veus que s’agafen a la política per passar l’estona i per guanyar-se la vida. Però els falta l’esforç. Tenen un gran problema: que la majoria són més funcionaris que no pas autèntics líders.

Els joves d’ara passen de tot?
Quan nosaltres teníem la seva edat hi havia una generació molt uniforme i en destacaven pocs. Ara hi ha de tot, però sobretot hi ha una joventut fantàstica, amb molt criteri i que s’esforça una barbaritat.

Està perdut el valor de l’esforç?
Tenim la idea que com que tenim les necessitats bàsiques cobertes, totes les altres coses han de ser oci. A nosaltres ens van educar en una religió que ens deia que havíem de fer el bé. Però mai no ens van dir que havíem de fer el bé perquè som ciutadans i ho hem de fer.

Quines altres mancances detecta en la societat?
L’esforç, el veus en qualsevol cosa, i hi veus la manca o l’oblit en cada persona. Jo de jove vaig fer el Carnegie americà, que diu que si et creus una cosa, ja l’has aconseguida. Des de la nostra fundació pretenem inculcar i demostrar els beneficis de l’esforç, perquè ens ho creiem.

Quines han estat les primeres fites de la fundació Espavila?
De moment, ajudem una persona de les Aldees Infantils SOS a fer estudis universitaris: un noia que ara ja fa segon de medicina. I n’estem molt satisfets.

Les administracions els han ajudat?
Quan buscàvem gent, no me’n vaig sortir ni de la Generalitat ni la Diputació. Tots els funcionaris se’ns van anar escapant. I per això vam arribar fins a les Aldees Infantils, on ens van proposar aquesta noia que té la vàlua però que probablement no hauria estudiat.

I ara què més busquen?
Des de la fundació busquem gent que ens donin idees, recursos econòmics i voluntaris i especialistes que ens ajudin. Per dir-ho de manera senzilla: que un avi que viu en un quart pis sense ascensor pugui baixat al carrer ajudat per un dels nostres voluntaris.

Com es pot contactar amb la Fundació Espavila?
De moment, si algú es vol posar en contacte amb nosaltres ho pot fer a partir de l’adreça de correu fundacio@espavila.cat I a la web www.espavila.cat

Josep Mas

L'art d'ensenyar és l'art d'ajudar a descobrir.
Mark Van Doren