Eren les quatre de la tarda i feia molta calor. L’estació estava plena de gent amb banderes que volien anar cap a Barcelona per participar a la manifestació. A l’hora prevista, un tren ple de gom a gom va fer parada a l´estació i amb moltes empentes vàrem poguer pujar. La calor, les banderes i l´entusiasme de la gent li … Seguir llegint →
“LAS COSAS DE PALACIO VAN SIEMPRE MUY DESPACIO”. Molta paciència. Això es el que deia el meu avi quant havia de fer alguna gestió a la “CASA GRAN”, es a dir a l’Administració Pública. Ho deia en castellà perquè en aquell temps les coses oficials parlaven aquesta llengua, encara que ell era català de soca arrel. Es queixava de la … Seguir llegint →
Fa uns dies vàrem tenir l’ocasió de mantenir una entrevista amb el Sr. Jordi Pujol. Va ser una trobada molt gratificant. El Sr. Pujol es un home planer i a la vagada engrescador. Va expressar el seu suport a la nostra Fundació, elogiant la tasca en benefici de la cultura de l’esforç. Ens va parlar, entre altres temes, de les … Seguir llegint →
Sempre he pensat que els aparcaments de cotxes i les anomenades “residències de la tercera edat” tenen moltes similituds. Els aparcaments tenen places per ser ocupades, circulacions perfectament senyalitzades , un horari establert i una caixa per pagar. Hi a personal que fa tasques de manteniment i alguns aparcaments disposen de serveis complementaris: Neteja, abrillantat, revisions obligatòries, canvi d’oli, etc. … Seguir llegint →
La vida, el dia a dia, ens dona la oportunitat d’aprendre. La mateixa naturalesa, el comportament de les plantes i els animals es una font de saviesa. Podem aprendre també de les persones del nostre entorn, de les seves experiències, dels intel•lectuals , dels llibres, i també de les noves tecnologies. Internet, sens dubte, ens posa davant nostre un munt … Seguir llegint →
Era estiu i el Sol cremava la pell. El meu pare ja feia hores que era al camp, recollint la feina de tot un any, quant de sobte, truquen per telèfon, hi ha foc al poble del costat i s’estaven cremant unes herbes prop d’on estava el meu pare. Vaig agafar el cotxe i vaig corre cap allà, els bombers … Seguir llegint →
A casa meva tenim un gat, en realitat es una gateta, te uns quinze anys i per a mes senyes os diré que es blanca i es diu “Nila”. La tenim des de molt petita i he de dir que ens la estimem molt. La gateta ha viscut en un autèntic “estat del benestar”. No li ha calgut l´esforç per … Seguir llegint →