Coratge per ésser, coratge per crear

Escrit per Darina Nikolaeva - Publicat el 20 de Abril de 2010
Aquest escrit ens l'envia la psicòloga Darina Nikolaeva, col·laboradora amb la Fundació Espavila.
Des d’aquest escrit vull transmetre ànims. Ànims i, sobretot, coratge.
Pels temps que ens està tocant viure, crec molt oportú rescatar els ensenyaments dels filòsofs i savis clàssics sobre l’ètica i les virtuts, precisament perquè n’estem mancats (de virtuts). Ens equivocariem si penséssim que no són ensenyaments adaptats als nostres temps. Les virtuts no depenen de les modes, sinó del desig de cadascú de convertir la seva pròpia vida en un art.

Ens manca la virtud del coratge, i és cadascú qui ha de prendre la decisió d’exercitar-se en aquesta virtud per tal d’esdevenir coratjós. Ens preguntarem: Per què ser coratjós? Per què fer l’Esforç d’actuar i de pensar amb coratge? Doncs perquè, immersos com estem en la crisi (econòmica, social, personal, de valors), necessitem Esforçar-nos en construir una ètica quotidiana per tal de superar aquest estat de sensesentit, de buidor i de letàrgia que es percep arreu.

Independentment de les circumstàncies, som lliures de decidir l’actitud que volem prendre enfront dels fets. El psiquiatra Viktor Frankl va aprofundir, a partir de la seva pròpia experiència en un camp de concentració, en les actituds i en el sentit de la vida. El seu testimoni demostra que ningú ens pot obligar a sentir-nos víctimes d’una situació, que sí que existeix el lliure albir en tant que som lliures de pensar el que volguem.
Però, per pensar lliurement, fa falta la voluntat, fa falta el coratge. És des de la pròpia voluntat i des de la pròpia ferma decisió que podrem posar fi al sentir-nos víctimes de les circumstàncies (del consumisme, de la societat, de la crisi...) per esdevenir els únics protagonistes de les nostres vides.

Tanmateix, necessitem coratge per ésser, perquè ésser com un és pot suposar un esforç, un desgast. Per re-convertir-se en allò que un realment és, de vegades s’ha d’anar a contracorrent dels valors predominants, s’ha de filtrar tot allò que es dóna per establert per la pròpia consciència i discerniment. Fa falta coratge per reconèixer les pròpies debilitats i el propi victimisme, així com per fer front a les pors latents. Fa falta coratge per trencar vells esquemes, fer trontollar les estructures per poder-ne construir de noves.

Tots anhel•lem, al cap i a la fi, la felicitat. Això té un preu: el d’abandonar certs hàbits mentals i actituds que ens mantenen inactius, mandrosos i porucs. En definitiva, per re-crear la pròpia vida cal, de vegades, destruir per tornar a crear.
Us animo a fer un Esforç i a reunir el Coratge necessari per crear la vida que voleu viure.


Darina Nikolaeva

Hi ha alguns obsessos de prudència, que a força de voler evitar tots els petits errors, fan de la seva vida sencera un sol error.
Arturo Graf