UNA BRÚIXOLA, UNA CANTIMPLORA I UNA COL•LECCIÓ DE BARRETS

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 9 de Gener de 2015
Si estigués al teu abast poder fer un obsequi de màxima utilitat a totes les persones del nostre país, independentment de la seva situació econòmica, social, etc., que els regalaries?
Cada any per les festes de Nadal se'ns presenten els mateixos dubtes: què regalarem als nostres familiars i amics?, serem capaços de sorprendre'ls amb un regal imaginatiu?; i, després de pensar i pensar, sovint acabem regalant aquelles coses més típiques i tòpiques del consumisme habitual que, si més no, ens ajuden a sortir del pas. Doncs bé; fa uns dies parlant de tot això amb la Maria, una experta psicòloga i amiga de la Fundació, se'm va acudir fer-li aquesta pregunta: Si estigués al teu abast poder fer un obsequi de màxima utilitat a totes les persones del nostre país, independentment de la seva situació econòmica, social, etc., que els regalaries?: "Doncs mira, ho tinc bastant clar!", em va dir sense pensar-s'ho dues vegades: "jo els regalaria tres coses: una brúixola, una cantimplora i una col•lecció de barrets". Ostres noia, explicat una mica més!, vaig exclamar amb cara de sorpresa; i ella, engrescada pel meu interès a aclarir-ho, va continuar dient: "Sí. Crec sincerament que si tothom tingués i fes servir aquestes tres coses milloraria moltíssim la manera d'entendre la vida i seria més fàcil aconseguir l'estat de benestar i la felicitat interior que en definitiva tots desitgem. Mira; perquè ens cal tenir sempre a mà la brúixola i la cantimplora?: doncs; per no perdre mai el nord ni l’orientació mentre caminem per la vida i, tot fent camí, l'aigua de la cantimplora ens pot ajudar a resistir en les adversitats". I què me'n dius dels barrets?, vaig preguntar-li; i ella em digué: "L'ofici de viure ens planteja dificultats i entrebancs que demanen constantment solucions racionals de superació; per tant, si tinguéssim l'habilitat de cobrir-nos el cap amb el barret de les actituds més adequades a cada situació, segurament tot seria més senzill i planer. En aquest sentit el barret de l'esforç segur que ens serà de màxima utilitat; però també ho serà el de la il•lusió, el de la perseverança, el de l'alegria...".

Reconec que les explicacions de la Maria com a resposta a la meva pregunta em van satisfer; i tot pensant-hi, m'han vingut al cap algunes frases cèlebres que reafirmen les mateixes idees. La necessitat d'una bona orientació queda palesa amb aquesta frase de Shopenhauer: "No hi ha cap vent favorable per aquell vaixell que no sap a quin port es dirigeix". Buda, tot ressaltant el valor de la resistència, va dir: "En el camí de la vida hi ha dos errors que un no pot cometre; no seguir fins al final o no haver començat". Nelson Mandela ens recorda la capacitat de tots els éssers humans per superar dificultats i dirigir la pròpia existència amb aquesta cita: "Sóc l'amo del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima".

Viure no és fàcil; però, tal com diu la Maria, disposant de les eines apropiades i amb la voluntat d'utilitzar-les adequadament tot pot ser molt més planer. Com ho veus? Espavila't.

La major senyal de l'èxit d'un professor és poder dir: "Ara els nens treballen com si jo no existís".
Maria Montessori