UNA BRÚIXOLA, UNA CANTIMPLORA I UNA COL•LECCIÓ DE BARRETS

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 9 de Gener de 2015
Si estigués al teu abast poder fer un obsequi de màxima utilitat a totes les persones del nostre país, independentment de la seva situació econòmica, social, etc., que els regalaries?
Cada any per les festes de Nadal se'ns presenten els mateixos dubtes: què regalarem als nostres familiars i amics?, serem capaços de sorprendre'ls amb un regal imaginatiu?; i, després de pensar i pensar, sovint acabem regalant aquelles coses més típiques i tòpiques del consumisme habitual que, si més no, ens ajuden a sortir del pas. Doncs bé; fa uns dies parlant de tot això amb la Maria, una experta psicòloga i amiga de la Fundació, se'm va acudir fer-li aquesta pregunta: Si estigués al teu abast poder fer un obsequi de màxima utilitat a totes les persones del nostre país, independentment de la seva situació econòmica, social, etc., que els regalaries?: "Doncs mira, ho tinc bastant clar!", em va dir sense pensar-s'ho dues vegades: "jo els regalaria tres coses: una brúixola, una cantimplora i una col•lecció de barrets". Ostres noia, explicat una mica més!, vaig exclamar amb cara de sorpresa; i ella, engrescada pel meu interès a aclarir-ho, va continuar dient: "Sí. Crec sincerament que si tothom tingués i fes servir aquestes tres coses milloraria moltíssim la manera d'entendre la vida i seria més fàcil aconseguir l'estat de benestar i la felicitat interior que en definitiva tots desitgem. Mira; perquè ens cal tenir sempre a mà la brúixola i la cantimplora?: doncs; per no perdre mai el nord ni l’orientació mentre caminem per la vida i, tot fent camí, l'aigua de la cantimplora ens pot ajudar a resistir en les adversitats". I què me'n dius dels barrets?, vaig preguntar-li; i ella em digué: "L'ofici de viure ens planteja dificultats i entrebancs que demanen constantment solucions racionals de superació; per tant, si tinguéssim l'habilitat de cobrir-nos el cap amb el barret de les actituds més adequades a cada situació, segurament tot seria més senzill i planer. En aquest sentit el barret de l'esforç segur que ens serà de màxima utilitat; però també ho serà el de la il•lusió, el de la perseverança, el de l'alegria...".

Reconec que les explicacions de la Maria com a resposta a la meva pregunta em van satisfer; i tot pensant-hi, m'han vingut al cap algunes frases cèlebres que reafirmen les mateixes idees. La necessitat d'una bona orientació queda palesa amb aquesta frase de Shopenhauer: "No hi ha cap vent favorable per aquell vaixell que no sap a quin port es dirigeix". Buda, tot ressaltant el valor de la resistència, va dir: "En el camí de la vida hi ha dos errors que un no pot cometre; no seguir fins al final o no haver començat". Nelson Mandela ens recorda la capacitat de tots els éssers humans per superar dificultats i dirigir la pròpia existència amb aquesta cita: "Sóc l'amo del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima".

Viure no és fàcil; però, tal com diu la Maria, disposant de les eines apropiades i amb la voluntat d'utilitzar-les adequadament tot pot ser molt més planer. Com ho veus? Espavila't.

El que no sap gaudir de la ventura quan li ve, no s'ha de queixar si es passa.
Cervantes