ESPAVILA' T

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 13 de Juliol de 2015
El valor de l’esforç sovint ens fa descobrir que el més important no és el resultat sinó el camí que hem hagut de recórrer, pas a pas, fins arribar a l’objectiu desitjat.

La lluita per la supervivència omple de vida la natura i l’esforç hi és sempre present. Només ens cal observar aquelles formigues que corren ansiosament amb pesades cargues per proveir els seus graners, la gosseta que es manté sempre a l’aguait per protegir els cadells o aquella planta que es resisteix a desaparèixer i brota de nou malgrat haver estat trossejada; en són alguns exemples. Tots els éssers vius naixen i creixen lluitant per sobreviure i l’home no n’és una excepció. Però aquest, a diferència de la resta, té la capacitat de desplegar el seu raciocini introduint criteris de lògica i rigor per qüestionar els seus comportaments. L’esforç lligat a la racionalitat humana és al meu entendre el valor més indispensable i essencial ja que si el tenim ben activat ens serà més fàcil despertar-ne d’altres: treball, responsabilitat, perseverança, il·lusió...; tan necessaris per gaudir plenament de la vida.

Podem definir el valor de l’esforç en el sentit més racional i positiu, com aquelles actituds dels éssers humans que serveixen per activar la força necessària per superar els obstacles; això si, amb ple convenciment de respecte a la terra i els éssers vius que hi habiten. Gràcies a aquest esforç la humanitat avança constantment en cultura i tecnologia. Però per desgracia l’home no sempre s’ha comportat de manera respectuosa amb el seu entorn; sovint aprofitant la seva superioritat ha creat i segueix creant destrucció. Quina és la manera d’evitar-ho? Nelson Mandela ho va definir clarament, “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el mon”.

En una època amb tantes crisis com la que vivim (econòmica, educativa,... i sobretot de valors) no ens toca més remei que pensar que sense esforç no aconseguirem res; i per tant és del tot necessari espavilar-nos i aprofitar les capacitats que de ben segur tots tenim. Moltes vegades culpem els altres que les coses no surten com voldríem; però hem de ser conscients que l’esforç porta a bons resultats si l’actitud es positiva i ben orientada a allò que ens proposem. En aquest sentit James Allen (1864-1912), considerat com un dels pioners del pensament modern, va dir: “No podem alterar ni evitar el desconcert en les coses físiques del mon ni manipular a ningú segons els nostres criteris; però sí que podem fer l’esforç d’alterar, modificar i perfeccionar las coses interiors de nostra ment per tal de vèncer els obstacles. Les circumstàncies del món en què vivim no estan en contra nostra; estan aquí per ser superades i només si fem aquest esforç de superació creixerem i madurarem”.

El valor de l’esforç sovint ens fa descobrir que el més important no és el resultat sinó el camí que hem hagut de recórrer, pas a pas, fins arribar a l’objectiu desitjat. Per desgràcia la nostra societat, i la del món occidental en general, en els últims anys ha entès que “l’estat del benestar” consisteix casi exclusivament en tenir capacitat econòmica per adquirir bens materials; sense adonar-se que de les coses que més gaudim són aquelles que aconseguim amb esforç.

És important que hi hagi joves amb il•lusió i entusiasme per fer realitat els seus somnis i projectes malgrat les adversitats que es puguin trobar per aconseguir-ho. En aquest sentit tan a la família com a l’escola tenen el gran repte de preparar l’educació bàsica dels més joves, pensant que en qualsevol procés educatiu no han de faltar les matèries més essencials com pot ser llegir i escriure, però sense oblidar la finalitat última de l’educació: preparar adequadament les persones i dotar-les de les eines necessàries per afrontar els problemes que la vida els plantegi i, de ben segur, l’esforç no hi faltarà mai. Espavila’t.

El fracàs és, de vegades, més fructífer que l'èxit.
Henry Ford