A LA MUNTANYA S’HI HA D'ANAR AMB TRANQUIL•LITAT

Escrit per Patronat Fundació Espavila - Publicat el 31 de Juliol de 2015
en Joan es queixa que últimament hi ha molts joves que, sense cap preparació ni respecte per la natura, corren i corren com a bojos per les valls i muntanyes; portats segurament per l'afany d'imitar en Kilian Jornet. Aquest fet és trist, diu: "són persones que no miren el que trepitgen perquè és creuen superiors a tot allò que hi ha al seu entorn. No admeten consells de ningú i, sovint tiren les seves deixalles sense miraments"

De tant en tant topes amb persones que t'endinsen en el seu món i aconsegueixen que t'entusiasmi el que fan. Segur que tots us hi heu trobat! Bé; avui us parlaré d'en Joan, un home de caràcter afable i comunicatiu, que un dia vaig conèixer. Des de llavors ens trobem sovint; jo diria més, crec que els dos ens ho fem venir bé per trobar-nos. És un home enamorat de la muntanya. Tan si fa fred com si fa calor, sempre està disposat a fer una ruta pels Pirineus o escapar-se fins aquell llac perdut que fa temps que no visita.

En Joan viu la muntanya; se l'hi nota quan parla! M'ha comentat més d'un cop que prefereix anar-hi tot sol; perquè, segons diu, és la millor manera de connectar amb la natura i no perdre's cap detall. Per pujar a la muntanya aconsella, entre altres coses: "Portar roba adequada i un bon calçat, ja que els canvis de temps, tant a l'hivern com a l'estiu, són habituals. És molt important també no perdre mai el sentit de l'orientació i, per tal d'evitar riscos innecessaris, és convenient baixar abans que comenci a fer-se fosc"; i sobretot considera molt important anar-hi amb la calma i la tranquil•litat suficients per gaudir de tot allò que de sobte tenim a l'abast; ja siguin valls immenses i petits rierols, ocells que voleien o petites flors que mereixen tota la nostra atenció.

I, parlant de calma i tranquil•litat, en Joan es queixa que últimament hi ha molts joves que, sense cap preparació ni respecte per la natura, corren i corren com a bojos per les valls i muntanyes; portats segurament per l'afany d'imitar en Kilian Jornet. Aquest fet és trist, diu: "són persones que no miren el que trepitgen perquè és creuen superiors a tot allò que hi ha al seu entorn. No admeten consells de ningú i, sovint tiren les seves deixalles sense miraments"; en aquest sentit considera molt recomanable portar una bossa per dipositar les deixalles i, a la vegada recollir alguns papers o llaunes que es trobin tot fent camí.

En Joan, a part de ser un gran observador i viure la muntanya com ningú, també li agrada fotografiar aquells petits o grans moments que la natura li ofereix i que mereixen ser recordats. Però, qui és aquest Joan que us parlo? Doncs, em ve de gust que d'alguna manera el pugueu identificar: Si algun dia mentre mireu el temps de TV3 surt alguna fotografia feta per en Joan Pérez penseu que aquest és l'home de què us estic parlant.

Segurament durant aquestes vacances d'estiu molts de nosaltres anirem d'excursió a la muntanya; però no hem d'oblidar que per gaudir plenament de la natura cal respectar-la i, a la vegada fer l'esforç adoptar una actitud clara de calma i tranquil•litat. Espavila't

No tots tenim el mateix talent, però sí les mateixes oportunitats per desenvolupar els nostres talents.
John Fitzgerald Kennedy