ELS TARAMBANES I FATXENDES ESTAN DE MODA?

Escrit per Joan Vila Pont - Publicat el 25 de Octubre de 2010
Algunes paraules amb molt de sentit.
L’Alfons és un viatjant que s’esforça en conèixer a fons els productes que representa avanç d’oferir-los als seus clients. És una persona de caràcter bastant pessimista però, la seva manera de ser: humil, seriós i amable al mateix temps; l’ha portat a tenir una clientela molt fidel. És un home de paraula que es compromet i dona la cara. Fa alguns anys que el conec i sempre l’he respectat.

La setmana passada em va fer una visita de cortesia, ho sol fer de tan en tant; li agrada cuidar els clients. Em va presentar algunes novetats i després, de forma espontània, ens vàrem posar a parlar de temes d'actualitat. Teníem temps i em venia de gust fer petar la xerrada amb aquell bon home.

Vàrem parlar de temes vigents en boca de tothom: de la crisis econòmica, de política, de la societat en general... En el context de la conversa el Sr. Alfons, aflorant pessimisme a dojo, va fer referència a la manca d'esforç que impera majoritàriament a la nostra societat; tot emprant paraules que em van cridar molt l'atenció i que, segons ell, defineixen molt bé el tarannà de la gent dels temps de corren. Os en diré unes quantes, que vaig anar anotant en el curs de la conversa i a les que m’he permès buscar el seu significat:

- “TARAMBANA” (El que no té formalitat en res).
- “CAPSIGRANY” (Persona de poc seny, gens entenimentada).
- “FATXENDA” (Aquell que tot ho fa per fer-se veure, que presumeix molt).
- “PEDANT” (Fer ostentació de saber, amb coneixements o sense).
- ”XARRAMECA” (Fet de parlar sense cap mena de substància).
- “FESTIGUEJAR” ( Molestar en extrem i de forma insistent).
- “LLEPACULS” ( El que afalaga servilment per guanyar-se la seva voluntat). I moltes mes..., però valen aquestes com exemple.

Jo me l´escoltava amb atenció, però tot d´una li vaig dir: “No sigui tan negatiu. A la nostra societat també hi a persones entenimentades i sensates que fan l´esforç de tirar endavant amb humilitat i d´una manera molt digne”. “És veritat”, em respongué, “però aquestes persones no representen la manera de ser de la majoria. No estan de moda. La societat no els te com a model a seguir. No ho dubtis ni un moment, la cultura de l´esforç, en el sentit mes positiu de la paraula, no està vent vista. És trist però és així”. Va acabar dient.

M’agradaria, plantejar unes qüestions: Creieu que el tarannà majoritari de la nostra societat es defineix millor emprant paraules com “Tarambana, fatxenda, llepaculs,.”?, o be creieu que paraules com: “Humil, perseverant, formal,....”, poden ser mes adequades?. Creieu que la cultura de l´esforç no està de moda?. Reflexiona en llibertat. Espavila’t.


La gran meta de l'educació no és el coneixement, sinó l'acció.
Herbert Spencer