El Dret a l'habitatge

Escrit per Joan Vila Pont - Publicat el 16 de Novembre de 2010
Disposar d'un espai digne per viure i en condicions econòmicament sostenibles és un dret de la nostra societat. L’Administració i tots els agents implicats han d’espavilar-se perquè sigui així.
L’educació i la sanitat son drets indiscutibles en una societat moderna com pretén ser la nostra. Però, jo hi afegiria el dret a disposar d'un habitatge, tenint en conte totes les maneres de viure i relacionar-se de la gent d'avui dia, que moltes vegades van més enllà del concepte clàssic de família.

Tothom té dret a un lloc per viure, un lloc adequat a les seves circumstancies i necessitats; però sobretot econòmicament sostenible. No és de rebut que una persona hagi de fer l'esforç de destinar gran part del seu sou, durant anys i anys, per sufragar el seu habitatge; i més encara si parlem de sous baixos, ja que això limitarà en gran manera el desenvolupament personal i a la llarga es plantejaran problemes econòmics de difícil solució.

El mercat, segons diuen els experts, està saturat d'habitatges construïts en temps d’abundància, però que en el moment actual tenen series dificultats per trobar comprador. En aquest sentit em permeto fer dues reflexions:

1.-La major part d’aquests habitatges no poden servir per satisfer les necessitats de les persones que volen un lloc per viure mínim i amb possibilitats econòmiques limitades, ja que segurament no varen ser construïts en aquest sentit. Per accedir a la seva compra es requereixen elevades hipoteques que necessitaran l’aval de familiars propers si el comprador te escassa solvència.
2.- El seu disseny correspon segurament a un concepte clàssic de l'habitatge familiar, és a dir, una o varies habitacions, cuina raonablement gran, sala d’estar, banys, terrasses, etc. Tot això esta be, però pot resultar excessiu per a aquelles persones no identificades a manera de la família clàssica. Per aquestes persones és possible que la funcionalitat passi per tenir espais més petits i molt més polivalents.

L'Administració ha aprovat, en els últims anys, moltes normes per la millora de la qualitat constructiva dels habitatges: Aïllaments tèrmics, acústics, energètics, etc. Però, no ha fet l'esforç d'entendre que les necessitats de moltes persones, per la seva manera de relacionar-se, han canviat i per tant l'espai per viure ha de ser en molts casos diferent del concepte tradicional d’habitatge. Els anomenats “Habitatges de Protecció Oficial” intenten oferir preus més raonables, però la seva construcció es insuficient i la funcionalitat discutible.

És necessari buscar i potenciar noves idees: disseny, funcionalitat, materials, serveis integrats, economia, etc., per tal de construir “habitatges” que puguin satisfer les necessitats reals d'una societat diversa com és la nostra. La falta d’ implicació de l'Administració i la frivolitat de les Entitats de Finançament dels últims anys han provocat un encariment generalitzat i l’endeutament de moltes persones més enllà dels límits de l'esforç suportable.

Disposar d'un espai digne per viure i en condicions econòmicament sostenibles és un dret de la nostra societat. L’Administració i tots els agents implicats han d’espavilar-se perquè sigui així.

Qui és autèntic assumeix la responsabilitat per ser el que és i es reconeix lliure de ser el que és.
Sartre