ÉS HORA D’ESPAVILAR-SE

Escrit per Joan Vila Pont - Publicat el 14 de Juny de 2011
“Antigament, els blens de les espelmes s’havien d’anar tallant perquè la flama no acabés extingint-se. D’aquests blens se’n podia i se’n pot dir de molt diverses maneres, com ara metxa o el definitivament pretèrit pavil o pàvil. D’aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, ESPAVILAR, que, si bé al principi es referia només al fet de tallar el ble de l’espelma per revifar-la, va acabar, per mor d’una bonica giragonsa metafòrica, incorporant un nou significat: el d’avivar l’enteniment –la llum, doncs –d’algú”
“M’hauré d’espavilar si vull aprovar”. “Si no ens espavilem no se pas a on arribarem”. “Viure sols, els ha espavilat”. “Aquest nen necessita estar amb altres nens per espavilar-se”. El verb “espavilar” es constantment utilitzat en el transcurs de qualsevol conversa. Queda clar que quan diem “espavila’t” volem dir “posar-hi tot el teu esforç i tot el teu enginy ” per aconseguir els teus objectius ; però, sabeu quina és l’etimologia del verb “espavilar”?. El calendari Maragall, aquest calendari que s’arrenca un full cada dia i en el seu revers ens comenta tot un reguitzell de coses molt curioses i boniques a la vegada , en el full corresponent al passat catorze de gener, ens ho explica d’aquesta manera:

“Antigament, els blens de les espelmes s’havien d’anar tallant perquè la flama no acabés extingint-se. D’aquests blens se’n podia i se’n pot dir de molt diverses maneres, com ara metxa o el definitivament pretèrit pavil o pàvil. D’aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, ESPAVILAR, que, si bé al principi es referia només al fet de tallar el ble de l’espelma per revifar-la, va acabar, per mor d’una bonica giragonsa metafòrica, incorporant un nou significat: el d’avivar l’enteniment –la llum, doncs –d’algú”

No em digueu que la imatge no es d’allò més representativa. No em digueu que no ens dona un toc d’il•lusió i a la vegada ens fa pensar; ens esta dient que és necessari avivar constantment la flama per tal de mantenir viva la llum del nostra enteniment i no deixar mai que s’extingeixi. Espavilar és, doncs, un esforç constant que forma part de la existència humana per tal d’estar alerta i receptiu a tot allò que ens pugui ajudar per avançar positivament .

El verb” espavilar ” el citem molt de forma col•loquial però en realitat no som gaire profunds amb el seu significat i molt menys en el sentit de l’esforç que porta lligat en la seva definició. Moltes vegades preferim “viure amb l’esquena dreta”, tal com deia el meu avi en el sentit que ens costa doblar l’esquena. Preferim la comoditat, el benestar. Viure repenjats en els demés i en la situació general per tal de justificar-nos amagant en tot moment les pròpies febleses.

A arribat l’hora d’avivar la flama de la nostra ment , tal com diu el calendari Maragall. A arribat l’hora de fer l’esforç de il•luminar la nostra intel•ligència per tal de seguir en la ruta adequada . No ho oblidis. Espavila’t.


Un cavaller s'avergonyeix quan les seves paraules siguin millors que els seus actes.
Confuci