Sant Joan coincideix amb el solstici d’estiu. El Sol arriba al seu zenit i es produeix el dia més llarg i la nit més curta de l’any. La popularitat de la festa de Sant Joan i la màgia de les fogueres han convertit aquesta festa en un referent nacional dintre dels Països Catalans. El foc és el protagonista i la seva encesa queda Simbolitzada amb la “Flama del Canigó”: Cada 22 de juny excursionistes d’arreu pugen al cim del Canigó, una de les muntanyes amb més simbolisme del Pirineu Català; i després de llegir un manifest encenen una foguera. Tot seguit, els excursionistes i moltes altres persones que es reuneixen al cim, inicien el descens amb la flama renovada. La flama, gràcies a un munt de voluntaris, s’escampa cap a diferents punts dels Països Catalans fent relleus a peu, en bicicleta, en vaixell, etc. per tal de fer possible que la Flama arribi a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Cada any la “Flama del Canigó” és rebuda pel Parlament de Catalunya en un acte institucional, així com per Ajuntaments, entitats culturals, socials i esportives. D’aquesta manera, el foc que ve de la muntanya il·lumina les revetlles populars. Es calcula que la nit de Sant Joan s’encenen més de 3000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Al voltant de les fogueres de Sant Joan hi ha un munt de creences i rituals: per un costat, les flames rendeixen un veritable homenatge al Sol, l’astre Rei, que proporciona tota la font de vida; és de rebut fer-li aquest reconeixement el dia que més hores ens il·lumina. Per un altre costat; els rituals que segons la tradició es poden fer al voltant d’aquestes, tenen virtuts purificadores: espanten els éssers malèfics que contaminen l’aire i ens en lliura durant tot l’any, evita caure en mals no desitjats i purifica la vida en tots els aspectes. Però més enllà d’aquest esperit festiu, la Flama del Canigó té una simbologia que s’ha de vincular a la unitat, persistència i vitalitat de la cultura catalana.

Que hi ha de veritat en la màgia de les fogueres de Sant Joan? No ho sé; però, aquest any, i de manera molt especial, confio que les flames d’aquesta nit tan espacial tindran el poder d’il·luminar les ments de tots aquells catalans que amb il·lusió i entusiasme, estan disposats a fer un gran esforç per construir un món millor. Per si hi ha alguna cosa de veritat en aquests rituals vinculats del foc, val la pena reafirmar una vegada més els nostres desitjos. Espavilem-nos!