La creixent desigualtat social que es palpa cada dia és al meu entendre la principal causa d’indignació. A un gran col•lectiu de persones els hi costa tirar endavant; es veuen obligades a fer un gran esforç per arribar a final de mes i complir dignament amb les seves necessitats. Les dades són molt gràfiques: El quaranta per cent de la … Seguir llegint →
“M’hauré d’espavilar si vull aprovar”. “Si no ens espavilem no se pas a on arribarem”. “Viure sols, els ha espavilat”. “Aquest nen necessita estar amb altres nens per espavilar-se”. El verb “espavilar” es constantment utilitzat en el transcurs de qualsevol conversa. Queda clar que quan diem “espavila’t” volem dir “posar-hi tot el teu esforç i tot el teu enginy ” … Seguir llegint →
Sempre m’he considerat una persona de tarannà optimista; malgrat les circumstancies del moment m’agrada veure la part positiva de les coses. I en aquest sentit, si em de fer cas de les paraules dels candidats i candidates a futurs alcaldes expressades en les xerrameques electorals, el nostra grau de confiança i optimisme pels propers anys està plenament garantit; o, si … Seguir llegint →
Un grup de treball coordinat pel professor de secundària Toni Argent Ballús (col·laborador de la Fundació Espavila) ha analitzat les dades recollides de les enquestes fetes a més de dotze mil alumnes, de dotze a setze anys, de cinquanta-dos centres de secundària del Vallès Oriental; que representen el noranta-cinc per cent de cobertura. A parir d’aquestes dades s’han buscat les … Seguir llegint →
El passat dijous vint-i-vuit d’abril es varen presentar en el Teatre – Auditori de Granollers les conclusions del Projecte Educatiu MILLOREM. Un grup de treball coordinat pel professor de secundària Toni Argent Ballús ha analitzat les dades recollides de les enquestes fetes a més de dotze mil alumnes, de dotze a setze anys, de cinquanta-dos centres de secundària del Vallès … Seguir llegint →
Tots sentim com la vida ens impulsa a créixer i a esdevenir persones més plenes, serenes, conscients i autorresponsables. Davant d’aquesta demanda inherent a la vida i a la naturalesa humana, cadascú ha d’iniciar el seu propi camí fent un esforç inicial. Hi ha d’haver una voluntat autèntica de retrobar-se amb si mateix, perquè és des d’aquest punt inicial que … Seguir llegint →
Tot era fàcil. Tot era possible. La cultura del benestar semblava un dret plenament adquirit. Era senzill hipotecar-se i la dolçor del caramel ens ho feia veure tot de color de rosa. Era com un conta de fades dirigit a un públic adult; els nens prefereixen contes més imaginatius i fantàstics i, sobre tot, amb un final feliç. Què ha … Seguir llegint →
Aquest és un dels grans reptes que se’ns presenta actualment als que, en algun moment o altre, desenvolupem la funció d’educar: com exercir l’autoritat, des del tenir o des de l’ésser? I és que, ben mirat, a quin adult o adulta no se li ha presentat mai l’ocasió d’assumir el paper d’educador? Quan tenim un infant a prop, ho volguem … Seguir llegint →